Sant Fruitós és una població que té moltes colònies de gats. Pràcticament a cada barri hi viu alguna d’elles. Part de la ciutadania, amant dels animals, s’hi vol acostar per acariciar-los, alimentar-los i fins i tot rescatar-los del carrer. D’altres, en canvi, els troben molestos i els volen espantar.
Des de l’entitat santfruitosenca Niu de Petjades, que es dediquen a la cura de les colònies de gats ferals, alerten que quan ens trobem davant d’un gat de carrer, no ens hi hem d’acostar i encara menys intentar rescatar-los. Així ho alertava a La Central d’Ona Bages l’Olga Villagrassa, secretària de l’entitat.
Només va posar una excepció: els gats que pràcticament son acabats de néixer. En aquest cas, explicava que si se’n troba un pel carrer i es constata que ha perdut la mare i que, per tant, la seva vida està en perill, sí que es podria rescatar. Aquest tipus de gat encara pot aprendre a socialitzar amb els humans, tot i que el més recomanable és contactar amb els experts per saber què és el millor per l’animal en qüestió.
Passen gana els gats de carrer?
Les cuidadores d’entitats com Niu de Petjades son les que es dediquen a alimentar i tenir cura d’aquests animals que han nascut al carrer i que, segons Villagrassa, no podrien o sabrien viure enlloc més.
“No son adoptables, han nascut per viure al carrer”
Els alimenten de manera diària i ho fan en funció de les necessitats de cada gat. Per exemple, Villagrassa explicava que si ha cries molt petites o gats molt vells, els proporcionen menjar humit en forma de llaunetes. Per la resta, pinço sec. En aquest sentit, demana a la ciutadania que no els alimentin ni els donin res que, segurament, els farà més mal que bé.
Tenen malalties?
El mètode que fan servir des de les entitats és el de Captura, Esterilització i Retorn al carrer. Per fer-ho, compten amb el suport i la col·laboració del centre veterinari del poble, Animàlia, que els proporciona als gats les cures que necessiten en tot moment. Villagrassa assegurava estan alimentats, capats i atesos per qualsevol cosa que necessitin.
En aquest sentit, deia que la feina de les cuidadores és vocacional i que fins i tot hi perden diners per tenir cura dels gats.
“Hem de posar diners de la nostra butxaca per fer funcionar l’entitat”
I encara donava un últim consell per la ciutadania i és que si aparquem el cotxe en una zona on hi ha una colònia a prop, fem uns cops al capó. A vegades els gats per refugiar-se del fred es posen a sobre del motor del cotxe o a sobre de les rodes i poden arribar a morir si engeguem el motor mentre son allà.
Per últim, va recordar que l’entitat no té local propi, però que qualsevol persona hi pot col·laborar activament.