Unes 300 persones es van reunir en la que va ser la residència d’estiu del pintor, icona del Modernisme Català, a Món Sant Benet ahir el vespre.
L’acte commemoratiu era el punt àlgid de l’Any Ramon Casas, que inclou 11 exposicions amb el suport de 10 institucions i col·laboradors, que vetllen per homenatjar a Casas.
Van assistir a l’acte, el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, acompanyat pel Conseller de Cultura, Santi Vila, l’alcalde de Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés. També i com no podia ser d’una altra manera, la Comissària de l’Any Casas, Vinyet Panyella, i el president de la Fundació Catalunya-La Pedrera, Germán Ramón-Cortés.
L’alcalde de Sant Fruitós de Bages va ser el primer a parlar, que va donar la benvinguda i va recordar el lligam de Casas amb Sant Benet.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va concloure els parlaments amb unes paraules d’admiració i respecte cap a l’obra del pintor modernista.
El Museu del Modernisme de Barcelona acull ‘Ramon Casas. La vida moderna’, una exposició que aplega gairebé 130 obres entre les més conegudes i d’altres de gairebé inèdites de particulars.
La comissària de l’Any Casas, Vinyet Panyella en va parlar en el parlament que va fer a l’acte i va repassar algunes de les exposicions i activitats que es faran fins a finals d’any.
El punt més dolç de la celebració va ser el del pianista Lluís Grané, que va tocar obres d’Enric Granados, Isaac Albéniz i Erik Satie, acompanyat d’un piano de cua que imperava a dalt de l’escenari.
La cirereta del pastís va ser el pa amb tomàquet a la modernista, elaborat per la cuina de Món Sant Benet que recordava els sopars de duro de la Maison Dorée de la burgesia barcelonina dels segle XIX i XX.
La relació de Ramon Casas i Sant Benet
La tradició del tèxtil va portar, a finals del XIX la família de Ramon Casas fins a Sant Benet de Bages, on la seva família s’hi va instal·lar durant els estius: primer, a la casa de l’amo que encara avui es conserva i, posteriorment, al monestir benedictí que Elisa Carbó, mare de l’artista, va comprar l’any 1907 i va rehabilitar per convertir-lo en la residència durant el bon temps.
La família Casas va encomanar la renovació i adequació del conjunt, sense activitat des de l’any 1835 i molt deteriorat, a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch que va traslladar l’estètica modernista a totes les estances del monestir.
Sant Benet es va convertir en l’espai idoni de l’obra de Ramon Casas. La prova ho són la quarantena de quadres, molts d’ells amb la seva dona, Júlia Peraire, de model.
Imatge. Comunicació Món Sant Benet
