“Hoy le he dado permiso a mi mujer para que haga lo que le dé la gana, pero almenos que haga la cama“. Així m’he llevat avui, sentint aquesta frase al meu bar habitual on passo hores i hores escrivint artícles de Sant Fruitós. Avui, sí, el Dia de la Dona del 2018. Un dia que no s’hauria de celebrar perquè no hauria de caldre reivindicar que som igual de vàlides que qualsevol altre.
Un dia, d’un any, que es fa la primera vaga feminista de la història. Una vaga que tampoc caldria fer, ja que no hauriem de lluitar per un salari igualitari, ni denunciar la violència masclista, ni reivindicar que se’ns valorés més. No hauriem de fer-ho perquè no hauria d’existir la desigualtat i la violència de gènere. No el 2018.
Però el cas és que seguim despertant-nos cada dia amb frases com la del veí de Sant Fruitós que ha dit aquest matí, ben orgullós, al bar. I seguim llegint i escrivint noticies de dones que han estat assasinades en mans dels seus marits, fills o amants. “Cèlia, 90 anys, assasinada pel seu marit”; “Sacramento, 71 anys, assasinada pel seu fill”; “Sense informació, atropellada per la seva parella”. Totes elles tenen nom i una vida, i una cosa en comú: han mort per a Espanya, aquest 2018, en mans de la seva parella. I aquests exemples, aquestes vides, formen part de l’acte que es fa en motiu del Dia de la Dona a Sant Fruitós de Bages.
I és que la nova Plaça de la Vila de Sant Fruitós, des d’avui, lluirà un mural popular feminista a càrrec del col·lectiu feminista SFB “Mai sense veu” i l’artista local Clara Oliveres. Ja des de les 10 del matí, les membres del col·lectiu i totes aquelles persones que hi vulguin participar, s’han posat un llaç lila al pit, han agafat un pinzell i han pintat el mural. També ho fan les regidores de l’Ajuntament que avui s’han sumat a la vaga.
L’acte prendrà força a les 12 del migdia, amb la concentració en suport de la vaga feminista i en defensa dels drets de les dones i la igualtat, juntament amb un acte institucional i la lectura del manifest a càrrec del col·lectiu feminista SFB “Mai sense veu”.
