MARCEL TARAZONA | ONA BAGES. Fa més de 30 anys que a Santpedor ja no s’utilitza l’aigua del Riu d’Or ni els pous de la zona pel cultiu i el consum humà. La causa és l’activitat minera al runam salí de Sallent, que afecta directament les reserves d’aigua de la zona que l’envolten i les salinitza. El Riu d’Or n’és un exemple: entre 3.000 i 20.000 mil·ligrams -depenent de l’època, molt més en temporada seca- de clorur per litre d’aigua. És a dir, entre 15 i 100 vegades per sobre del llindar màxim de clorur per litre abans de considerar-la ‘clorada’, que és de 200 mg/l. Així ho explicava a Ràdio Santpedor Jordi Badia, membre de la plataforma Montsalat, entitat nascuda al 1997 a Santpedor i que aquell mateix any va denunciar els efectes de l’activitat minera a la fiscalia de Media Ambient, que va obrir l’expedient que ha desembocat en la sentència que coneixíem el mes passat contra ICL-Ibérica -abans Iberpotash-, que obliga l’empresa israeliana a desmantellar la muntanya de sal del Cogulló, i que dictamina un any i mig de presó per dos ex directius de l’empresa.
De les conseqüències que comporta l’acumulació de sal al runam salí del Cogulló, Badia explica que “hi ha un efecte paisatgístic evident. I un impacte greu a les aigües de la zona, entre elles el Riu d’Or, a partir del tram que passa pel Mas Lluçà, però també el Llobregat, que ha multiplicat per 4 -200 mg/l- la seva salinitat a casa de l’activitat minera”. En aquest sentit, explica que “l’excés de sal fa que l’aigua no faci passar la set, perjudica els ronyons, és dolenta pels conreus -tot i que alguns, com l’ordi, hi són més tolerants-, i també és inadequada pels processos industrials perquè oxida les màquines”. Segons Badia, però, la situació és més estable des del 2008 “gràcies a la rasa perimetral del runam salí”, tot i que “resulten molt cares les tasques de neteja de l’aigua i no són del tot eficients”.
Muntanya de runam salí del Cogulló, vista des de Castellnou de Bages
Montsalat ja ha demanat que s’apliqui immediatament la sentència que obliga Iberpotash a paralitzar els abocaments al runam. La seva proposta és impermeabilitzar-lo amb làmines de geotèxtil i làmines de polietilè soldades, per impedir la filtració de sal a les aigües del voltant. De fer-ho així, Jordi Badia explica que “en 10 o 15 anys, l’aigua de les reserves aqüíferes de la zona, com el Riu d’Or, podria ser apta de nou per ser potabilitzada i utilitzada pel consum humà i els cultius”.
Escolta l’entrevista sencera a Jordi Badia: