L’amenaça de la vespa asiàtica és cada dia més gran, no només pel sector agrònom sinó també per a tota la societat. No és més perillosa per les persones, però cal anar en compte i saber distingir-la a simple vista.
Aquesta nova espècie, provinent de la Xina, es va introduir a la Península Ibèrica l’any 2010, des de França. A Catalunya hi és des del 2012, ha vingut per quedar-se i, des de llavors, ha preocupat als apicultors de tot el país. El principal problema és que s’alimenta de les abelles autòctones. L’apicultor fruitosenc Ramon Plans explica com ho fa:
La vespa asiàtica (vespa velutina) és més gran, té les potes grogues –no marrons– i la meitat del cos de color negre. A més, a diferència de l’autòctona (vespa crabro), la nouvinguda només té un extrem de l’abdomen groc. Els nius també són diferents. La vespa d’aquí els fa petits i acoblant-se a racons. En canvi, l’asiàtica els fa als arbres i són molt grossos, ja que acullen centenars de vespes.
Al Bages encara no és una amenaça, ja que es troba més al nord del país. Tot i així, els apicultors es preparen per combatre-la i que la colonització no comporti greus conseqüències. Plans assegura, a més, que és una vespa que s’aclimatitza molt ràpid i, per tant, podria aparèixer en qualsevol moment. De moment, però, els apicultors s’estan preparant per adaptar-se a elles, tal com elles ho han fet aquí.
L’apicultor fruitosenc
En Ramon té 19 anys i en fa dos que ha fet de l’apicultura un passatemps. Tenia curiositat per aquest món i va decidir provar sort.
Un dia a la setmana va a veure les abelles. Depèn de l’època, hi està més hores que d’altres. La primavera, per exemple, és el moment de més feina i els hi dedica entre dues i tres hores a la setmana. En Ramon assegura que, al ser novell, hi dedica més estona que si ho tingués més per mà. El jove apicultor ens explica la seva rutina amb les abelles:
En Ramon és un dels molts apicultors que des de fa uns mesos s’està adaptant a la forma de ser de la vespa asiàtica per ajudar a l’autòctona a sobreviure.
