La tradició es va perdre fa 12 anys per manca de candidats i, enguany, se n’han presentat tres de cada
Els santfruitosencs Mariona Sagués i Roc Grandia són els nous Pubilla i Hereu de Sant Fruitós de Bages, escollits entre tres representants de cada.
Ambdós han agraït la confiança que se’ls ha fet escollint-los com a representants del municipi durant un any. A banda, Grandia recordava durant el seu discurs a la resta de candidats que s’han presentat -un total de sis, tres noies i tres nois. Tant la Pubilla com l’Hereu tenen moltes ganes de començar aquesta nova etapa que se’ls presenta i esperen que aquest sigui “l’inici d’una llarga etapa de Pubillatge a Sant Fruitós”. Sobretot han remarcat que desitgen que “no s’acabi” de nou, ja que la forma de “lluitar pel país” és a partir de les tradicions catalanes. Escolteu el seu discurs sencer:
El 1r Fadrí de la Catalunya Central, Hereu de Navarcles i fill de la pastisseria Dani de Sant Fruitós, Bernat Bernabeu, assegura que Sant Fruitós “és un poble que encaixa dins del pubillatge: hi ha cultura, diversitat i respecte”.
També ha fet broma de la rivalitat que hi ha entre Sant Fruitós i Navarcles. Tot i així, ha assegurat que se sent “orgullós” que el municipi hagi recuperat la tradició.
Pel que fa a la part més institucional, el regidor de Cultura i impulsor d’aquesta iniciativa, Xavier Racero, ha explicat que han volgut recuperar una tradició “tan catalana i tan nostra i que està molt arreglada”. Afegeix que és “un actiu més” per fer creixer Catalunya i anima als nous representants que siguin “pro-actius” i que traslladin el coneixement que aprenguin dels altres pobles per créixer com a municipi. Així ho diu:
Racero ha agraït als candidats i ha assegurat que va ser molt “emocionant”, al examen, veure que els joves estan tan preparats i saben tantes coses sobre Sant Fruitós. Ha fet esment, també, de Foment de les Tradicions Catalanes, l’entitat del Pubillatge a nivell Nacional, per ajudar-los a recuperar la figura.
L’alcalde, Joan Carles Batanés, ha començat la seva intervenció mostrant-se orgullós de veure la plaça 11 de setembre plena per a veure com es recupera la tradició. “Això és senyal que qui recupera les tradicions és el poble“, ha dit, “i així reconeixeu que us estimeu el poble i les tradicions, i que tots voliem recuperar el pubillatge”.
Batanés ha afegit que “no ha estat fàcil” tornar a proclamar aquestes figures ja que ha estat la tercera vegada que ho proven, però que “a la tercera va la vençuda”. Ha encoratjat a Segués i Grandia a “escoltar què fan als altres pobles” per a ser “millors i més grans”.
La proclamació s’ha fet aquest diumenge al Cobert de la Màquina de Batre abans del concert de l’Orquestra Rosaleda. Han presentat l’acte en Jesus i la Queralt, els últims representants del pubillatge santfruitosenc que no havien pogut passar el seu relleu. Pel que fa a l’entrega de la banda i la faixa als nous representants, ho han fet l’alcalde, Joan Carles Batanés, i la Pubilla de Catalunya i filla predilecta del municipi, Blanca Ara.
La tradició a Sant Fruitós
Des del 2006, Sant Fruitós no ha tingut la figura del pubillatge. Els últims van ser la Queralt i en Jesús, que avui presentaven l’acte. La tradició es va perdre per manca de candidats. Tot i així, avui s’ha recuperat amb tres candidats per banda.
Enguany, el 2018, la tradició es recupera amb força. S’hi han presentat un total de sis candidats, tres noies i tres nois. La diferència amb l’última proclamació, però, és que aquest cop no s’han escollit ni dames ni fadrins -una nova costum que alguns municipis també estan adoptant per assegurar que l’any següent hi haurà relleu.
Les condicions que s’han posat a partir d’ara -amb el consell de l’entitat que representa la tradició a nivell Nacional- és que pot ser Pubilla o Hereu qualsevol santfruitosenc d’entre 17 i 21 anys, que faci almenys dos anys que estigui empadronats al poble, que tingui inquietuts i ganes de conèixer Catalunya i sobretot de transmetre què és Sant Fruitós fora del municipi.
Però quina és la tasca de la Pubilla i l’Hereu de Sant Fruitós?
El càrrec dura un any, fins la Festa Major de l’any següent -a excepció d’aquells que obtinguin un títol intercomarcal o nacional. El noi i la noia escollits participaran a les festes i activitats del poble, el qual és a primera prioritat, i també tindrà la possibilitat de viatjar a les localitats catalanes on s’escullin altres representants -que actualment n’hi ha al voltant de 100.
“Cada Hereu i cada Pubilla agafa la seva manera d’emprendre aquest viatge però en el fons, cada cop més, estan aconseguint trobar la seva forma d’expressar-se i de desenvolupar-se com a joves”, assegura el delegat de Foment de les Tradicions Catalanes, Eduard Pladellorens.
