El passat gastronòmic, protagonista dels “capvespres a Món Sant Benet”

0
904

Què menjava la família Casas? Quina olor feia la cuina del monestir de Sant Benet fa mil anys?

La Rossita era la cuinera de la família del pintor modernista Ramon Casas. Els acompanyava, durant l’any, a la seva casa de Passeig de Gràcia, i també ho feia quan estiuejaven a Sant Benet. Ella és el fil conductor dels “capvespres a Món Sant Benet”, que organitza cada estiu la Fundació Catalunya La Pedrera des de fa vuit edicions. Les seves receptes, inspirades en la cuina medieval i en les readaptacions del cuiner manresà Ignasi Domènech, i la seva veu acompanyen el sopar i la visita guiada d’aquesta activitat cultural. “Em quedo amb els capvespres d’estiu en un entorn privilegiat”, diu la seva veu al llarg de la vesprada. I és que aquell indret era com un refugi per una família burgesa que s’escapava de la gran ciutat. Per ells, Sant Benet era sinònim d’estiu, i aquest ha estat el leimotiv de l’edició de capvespres d’enguany, que busca que el visitant sigui també testimoni dels mil anys d’història que té el monestir benedictí.

“La Rossita és un pretext” per recórrer els indrets d’aquest racó que basa la seva experiència en la nit, les seves llums i les seves olors, assegura Eudald Tomasa, gerent de Transversal i responsable del projecte museogràfic. “Es tracta de gaudir del monestir a l’estiu” combinant el relat medieval i el modernista que s’uneixen en la figura de la cuinera. D’aquesta forma, a través de divuit projeccions, música i efectes de so, el visitant s’endinsa en el recorregut històric de Sant Benet. Tomasa ho explica i presenta la figura de la Rossita:

Al llarg de la visita, doncs, la Rossita explica els secrets que amaguen les pedres mil·lenàries del monestir: la memòria del vi treballat al celler, els àpats que s’elaboraven l’antic refectori o les celebracions que es realitzaven al claustre, entre altres. Així, sota el títol “una història de gustos i les olors a Sant Benet”, els Capvespres a Món Sant Benet fan un repàs de l’evolució del menjar al llarg dels mil anys d’història del monestir. L’activitat, que s’ha estrenat aquest dimecres al vespre amb prop de mig centenar de participants, inclou una visita especial al monestir i un sopar a la fresca. Coincidint amb la celebració del desè aniversari de Món Sant Benet, la Fundació Catalunya La Pedrera ha renovat el format de la visita i, així, l’activitat d’aquest estiu difon continguts inèdits i inclou noves videoinstal·lacions.

Cada espai del monestir serveix per anar desgranant el passat de la cuina i el menjar a Sant Benet, guiats per les vivències de la cuinera de la família de Ramon Casas. El viatge arrenca al celler, del segle XIV i que, durant segles, va guardar un dels fruits de la terra més preuats: el vi. “El Claret de picapoll” o el “blanc de llàgrima” són algunes de les varietats que es donen a conèixer per explicar la importància de la viticultura a la comarca del Bages i com aquesta va arribar a ser la major productora de Catalunya al segle XVIII.

El recorregut segueix amb explicacions sobre l’alimentació dels monjos benedictins, la regla de Sant Benet, o la influència de la cuina francesa en la burgesia a principis del segle XX, entre altres continguts, mentre es visiten els jardins, el claustre, el refetor, la sala del campanar, el menjador de la casa d’estiueig de la família Casas i l’església. I per acabar d’endinsar al visitant en la història, el contingut arriba a través dels cinc sentits. Així, a les explicacions del guia i els records de la cuinera s’hi sumen petites degustacions durant el recorregut i olors que es podran anar sentint al llarg de la visita.

El subdirector general de la Fundació Catalunya La Pedrera, Xavier Bas, assegura que la temàtica d’enguany suma, com a novetat, els gustos i les olors que posen el nom a l’activitat cultural i gastronòmica que presenten. Així ho explica Bas:

Al llarg de l’estiu i fins al 8 de setembre s’oferiran un total de 16 sessions. Seran els dimecres i divendres, durant el mes de juliol, i els dijous i divendres, a l’agost i setembre.

 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí