Centenars de persones s’han reunit avui al matí a l’Església de Sant Fruitós de Bages per dir adéu al “Fusteret”.
Familiars, amistats, regidors, l’alcalde i representants d’entitats del poble, fins i tot cansaladers del territori o el mateix Àngel Perella, president del Casal Català a la ciutat argentina de Rosario han dit l’últim adéu a Josep Noguera. La cerimònia ha comptat amb les cançons de l’Agrupació Coral de Sant Fruitós, amb parlaments de persones que s’han vist marcades per la seva relació amb Noguera. Un exemple n’és el que ha fet Enric Rafart, director dels Pastorets, que ha fet un repàs de la vida de Noguera i que ens ha cedit el text a Ràdio Sant Fruitós.
“En el nostre petit univers santfruitosenc, el Josep Noguera “el Fusteret” ocupava un espai vital. La seva figura entranyable i bonhomiosa, desprenia entusiasme en els àmbits del treball, la tradició i la cultura del nostre poble.
La família n’era el seu suport més fidel per desenvolupar tant a la llar, a la botiga, com a l’obrador, les seves inquietuds i responsabilitats, algunes d’elles heretades dels seus avantpassats com a cuiners de la festa més emblemàtica del poble: La Festa de l’Arròs.
Ell, com a dipositari de la quarta generació, va entomar el repte des dels anys 80 fins fa ben poc en què va passar el testimoni al seu fill Genís.
I va posar-s’hi, tal com treballava, amb entusiasme, organització i rigor, encomanant el seu tarannà a tota la colla. L’obrador esdevenia, aleshores, no només un lloc per al treball (netejar, tallar, pesar tots els ingredients) sinó també un fòrum on es debatia apassionadament per trobar i viure el verdader sentit de la nostra Festa.
Però a Cal Fusteret no només s’hi respirava l’aire de La Festa de l’Arròs, sinó també de futbol, de Penya Blaugrana, d’Escola, de Caramelles, de Teatre, de Pastorets… amb la mateixa passió que es desenvolupava l’ofici de cansalader.
Un ofici que va perfeccionar en la seva estada a Alemanya i que va consolidar amb el reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya amb el títol de “Mestre Artesà”, com també amb l’obtenció de diversos guardons que premiaven la seva tasca com a cansalader-xarcuter.
Les seves altres inquietuds va poder canalitzar-les en vers l’escola, el cant coral, les caramelles i el teatre.
A l’Escola Monsenyor Gibert impulsant l’AMPA, l’ideari d’escola catalana i organitzant les primeres colònies per als nens.
Per caramelles, amb la complicitat dels companys i companyes, entonant amb alegria i bon humor, sardanes, valsos, havaneres, etc. pels carrers del nostre poble.
En el teatre, com a membre de Rialles organitzant espectacles per a la mainada i com a component del Grup TEI Montpeitans, actuant com a actor en els diferents muntatges que van tenir lloc els anys d’activitat de la companyia.
Membre del Consell Cultural de l’Ajuntament de Sant Fruitós entre el 1991 i 95 programant festes i potenciant la cultura al poble, com amb l’inici del Memorial Casajoana.
I finalment aquests darrers anys 2006 al 2010, interpretant magistralment el personatge del Ferrer Magí en els Pastorets del nostre poble.
Ara, aquest nostre petit univers santfruitosenc on el Josep n’era tan important, ha quedat orfe, però encara més la seva família, especialment els seus fills i les seves nétes i també tots nosaltres, els seus companys i amics.
Com, abans, ell mateix havia quedat orfe de la Conxita, la companya de la seva vida i quan més es necessitaven i potser per no fer-la esperar més, el dia de la Festa de l’Arròs, va acomiadar-se de tots nosaltres animant-nos amb paraules senzilles però fermes a continuar amb l’amistat i la tradició.” – Enric Rafart.