Una santfruitosenca toca cada vespre “El Cant dels Ocells” per reclamar l’alliberament dels Jordis

0
988

Ja fa dues setmanes que els presidents de les entitats sobiranistes de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, es troben a la presó. Des d’aquell dia, són moltes les mostres de suport que hi ha hagut des de la societat. Concentracions, manifestacions, enceses d’espelmes, clams de “els volem a casa”…

L’última en sumar-s’hi ha estat la santfruitosenca Anna Ortega, que des de l’1 de novembre, ha decidit tocar “El Cant dels Ocells” cada dia a les 9 del vespre davant l’Ajuntament “per reivindicar la llibertat dels presos polítics del país”, assegura. “La idea”, explica, “és imitar el que va fer Pau Casals a la ONU l’any 1971”. Així, convoca tan a músics com veïns davant de tots els ajuntaments de Catalunya per sumar-s’hi i “fer que arribi a Europa”.

D’aquesta forma, aquest dimecres, Ortega ha tret la pols de la flauta travessera i ha començat aquesta iniciativa davant el consistori de Sant Fruitós (fotografia). Ho fa a títol individual, ja que no pertany a cap entitat ni partit polític. Assegura que tan sols “vol fer alguna cosa per reclamar-ne l’alliberament”. Avui, però, l’acompanyarà un violoncel i espera que dia a dia siguin més.

El violoncel·lista Pau Casals va lluitar durant tota la seva vida per la pau, la justícia i la llibertat. Ara fa gairebé cinquanta anys, pronunciava el seu famós discurs a la seu de les Nacions Unides on es declarava Català. Aquest és un frament del seu discurs:

“Deixeu-me que us digui una cosa. Sóc un català. Actualment, una província d’Espanya. Però què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré el perquè: Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra; Catalunya va acollir els inicis de les Nacions Unides; totes les autoritats de Catalunya del segle XI es van trobar en una ciutat de França, que aleshores era catalana, per parlar de pau. Al segle XI. Pau en el món i en contra de les guerres. La inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya.”

 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí