Els Capvespres a Món Sant Benet arriba a la 9ena edició amb una proposta gastronomia que recorda la cuina modernista de l’indret -sempre marcada per l’estada de la Família Casas. La proposta de les nits d’estiu al Bages es fa cada dimecres i divendres de juliol i cada dijous i divendres d’agost fins al 7 de setembre.
La iniciativa combina un sopar al Hotel Món, amb les vistes del monestir, i una visita guiada que busca l’equilibri entre el relat medieval i el modernista que s’uneixen en la figura de la cuinera: la Rossita. Ella és un pretext per recórrer els indrets d’aquest racó que basa la seva experiència en la nit, les seves llums i les seves olors.
Què menjava la família Casas? Quina olor feia la cuina del monestir de Sant Benet fa mil anys?
La Rossita era la cuinera de la família del pintor modernista Ramon Casas. Els acompanyava, durant l’any, a la seva casa de Passeig de Gràcia, i també ho feia quan estiuejaven a Sant Benet. Ella és el fil conductor dels “capvespres a Món Sant Benet”, que organitza cada estiu la Fundació Catalunya La Pedrera des de fa nou edicions. Les seves receptes, inspirades en la cuina medieval i en les readaptacions del cuiner manresà Ignasi Domènech, i la seva veu acompanyen el sopar i la visita guiada d’aquesta activitat cultural. “Em quedo amb els capvespres d’estiu en un entorn privilegiat”, diu la seva veu al llarg de la vesprada. I és que aquell indret era com un refugi per una família burgesa que s’escapava de la gran ciutat. Per ells, Sant Benet era sinònim d’estiu, i aquest ha estat el leimotiv de l’edició de capvespres d’enguany, que busca que el visitant sigui també testimoni dels mil anys d’història que té el monestir benedictí.
La coordinadora dels serveis culturals de Món sant Benet, Laura Vidal, assegura a Ràdio Sant Fruitós – Ona Bages que a l’estiu les històries prenen un to més íntim i li donen un toc especial. Aquesta és la clau de l’èxit d’aquesta proposta que l’any vinent arribarà a la seva desena edició: una visita de sensacions que es transmeten per les olors i l’entorn. Assegura també que és un tret de sortida de l’estiu. Així ho diu:
La visita que proposen combina contrastos: monjos i burgesos. I a Sant Benet és on conflueixen i s’uneixen, amb el riu Llobregat i el silenci d’un entorn de camps daurats. El riu és una peça clau que dona vida a Sant Benet i marca la seva història. Des de la vida mil·lenària fins a convertir-se en un indret industrial i un racó de modernitat amb la família Casas. Però el vi també pren un protagonisme especial: gràcies a ell, les relacions d’amistat entre els monjos es van anar enfortint. Així comença el cicle dels Capvespres, des del celler, i acaba davant l’església, envoltats de pedres mil·lenàries i camps daurats. Un “somni d’estiu”, com diu la guia, que ja vivia la família Casas i que tot just comença ara amb aquesta proposta d’estiu.
La visita
Al llarg de la visita, doncs, la Rossita explica els secrets que amaguen les pedres mil·lenàries del monestir: la memòria del vi treballat al celler, els àpats que s’elaboraven a l’antic refectori o les celebracions que es realitzaven al claustre, entre altres. Així, els Capvespres a Món Sant Benet fan un repàs de l’evolució del menjar al llarg dels mil anys d’història del monestir. L’activitat, que s’ha estrenat aquest dimecres al vespre, inclou una visita especial al monestir i un sopar a la fresca a l’Hotel Món -una de les novetats d’enguany.
Cada espai del monestir serveix per anar desgranant el passat de la cuina i el menjar a Sant Benet, guiats per les vivències de la cuinera de la família de Ramon Casas. El viatge arrenca al celler, del segle XIV i que, durant segles, va guardar un dels fruits de la terra més preuats: el vi. “El Claret de picapoll” o el “blanc de llàgrima” són algunes de les varietats que es donen a conèixer per explicar la importància de la viticultura a la comarca del Bages i com aquesta va arribar a ser la major productora de Catalunya al segle XVIII.
El recorregut segueix amb explicacions sobre l’alimentació dels monjos benedictins, la regla de Sant Benet, o la influència de la cuina francesa en la burgesia a principis del segle XX, entre altres continguts, mentre es visiten els jardins, el claustre, el refetor, el menjador de la casa d’estiueig de la família Casas i l’església. I per acabar d’endinsar al visitant en la història, el contingut arriba a través dels cinc sentits. Així, a les explicacions de la guia i els records de la cuinera s’hi sumen petites degustacions durant el recorregut i olors que es podran anar sentint al llarg de la visita.
